S'han trobat 499 resultats per viatgers de la gran anaconda.
- Notícia
Estem a punt
Encetem una temporada, la 2017-2018, que no serà una qualsevol. Informativament es presenten uns temps intensos amb fets que marcaran la història del país
Els viatgers de la Gran AnacondaLa vall del Danakil a Etiòpia: un altre món dins del nostre, un paisatge mai vist
El Danakil és la Lluna a la Terra. Una regió crustàcia com la pell d'un llangardaix, que tremola una vintena de cops, un dia tranquil, com si patís calfreds, si bé les esgarrifances s'enfilen fins a les dues mil en les jornades de crisi. Però no és pas pel fred, que tremola! Aquí, els termòmetres marquen 40 graus a l'ombra, de mitjana, i, sovint, trenquen de llarg la barrera dels 50, a ple sol. La calor és insuportable. I malgrat que la vida sigui un miracle, enmig de tanta desolació, encara hi desfilen caravanes de camells que transporten sal d'un lloc a un altre. No és pas un miratge, són les caravanes de la sal dels afar o danakil, els únics humans capaços de viure en aquesta terra inhumana, del color del sofre i el safrà, la maragda i l'ambre. De sobreviure enmig d'aquest paisatge irreal, oníric, únic. Un paisatge màgic, mai vist, afirma Concepció Colomina. Per això era imperatiu de veure, encara que per a molts viatgers el Danakil sigui l'infern a la terra.
Acompanya'ns al ventre canoa d'"Els viatgers de la Gran Anaconda".
Els viatgers de la Gran AnacondaEl tast de la Gran Anaconda: Danakil, un paisatge de colors càlids que fa mal al cor de trepitjar
El Danakil és la Lluna a la Terra. Una regió crustàcia com la pell d'un llangardaix, que tremola una vintena de cops, un dia tranquil, com si patís calfreds, si bé les esgarrifances s'enfilen fins a les dues mil en les jornades de crisi. Però no és pas pel fred que tremola! Aquí, els termòmetres marquen 40 graus a l'ombra, de mitjana, i, sovint, trenquen de llarg la barrera dels 50, a ple sol. La calor és insuportable. I malgrat que la vida sigui un miracle, enmig de tanta desolació, encara hi desfilen caravanes de camells que transporten sal d'un lloc a un altre. No és pas un miratge, són les caravanes de la sal dels afar o danakil, els únics humans capaços de viure en aquesta terra inhumana, del color del sofre i el safrà, la maragda i l'ambre. De sobreviure enmig d'aquest paisatge irreal, oníric, únic. Un paisatge màgic, mai vist, afirma Concepció Colomina. Per això era imperatiu de veure, encara que per a molts viatgers el Danakil sigui l'infern a la terra.
Els viatgers de la Gran AnacondaUn viatge memorable de dues dones aventureres: Ella Maillart i Annemarie Schwarzenbach
Fa prop de vuitanta anys, les escriptores i aventureres Ella Maillart i Annemarie Schwarzenbach van emprendre, plegades, un camí que van considerar cruel. Un llarg i perillós periple en cotxe que les va portar a travessar Iugoslàvia, Bulgària, Turquia (Istanbul, Trebisonda) Armènia, Pèrsia (Teheran) l'Azerbaidjan i l'Afganistan (Herat i Kabul). És per això que "El camino cruel" esta considerat un dels grans relats de viatge del s. XX. Ella Maillart va ser una aventurera i una escriptora extraordinària, per contrast amb Annemarie Schwarzenbach, un personatge que han descrit com dels més inquietants del moment cultural europeu d'aquella època. A "El camino (o la ruta) cruel", Ella Maillart narra el "quasi" pelegrinatge amb un Fort Roadster de 18 cavalls, des de Suïssa fins a Kabul, l'any 1939. Un viatge memorable, en un llibre de capçalera, al costat de "Todos los caminos están abiertos", "Muerte en Persia" i "Camí d'anada i tornada", els viatges literaris que ens descriu l'igualment viatger, escriptor i editor Enric Soler.
Acompanya'ns al ventre canoa dels "Viatgers de la Gran Anaconda".
Els viatgers de la Gran AnacondaHi ha déus a l'Olimp? Un pelegrinatge pels cims sagrats del Mediterrani
Pels grecs antics, les muntanyes eren el lloc de la màgia i del que és desconegut. Per això eren, també, el lloc dels déus. Héctor Oliva es va preguntar si hi ha déus a l'Olimp, i per comprovar-ho va emprendre un pelegrinatge pels cims sagrats del Mediterrani... i més enllà. Des de l'Etna i el Vesuvi a l'Ararat; des de l'Athos, l'Olimp, el Parnàs i el Sinaí al penyal de Gibraltar i el Teide. Tots els cims d'aquests volcans i muntanyes tanquen alguna relació amb la història, la cultura i els mites de l'Antiguitat. Perquè és, sobretot, a través de les muntanyes que s'ha explicat la història de l'Antiguitat. "Hay dioses en el Olimpo" amb el viatger i escriptor Héctor Oliva. I com cada setmana, un episodi del nostre viatger en marxa a "Cròniques orientals" amb Josep Maria Romero.
Acompanya'ns al ventre canoa dels "Viatgers de la Gran Anaconda".
Els viatgers de la Gran AnacondaEls volcans de Hawaii: el Mauna Loa i el Mauna Kea tant aprop i tant diferents alhora
Les illes Hawaii constitueixen l'arxipèlag més aïllat del món. La vida ha estat possible, en aquest punt de l'oceà Pacífic, per les erupcions de grans volcans marins. En efecte, les Hawaii són les puntes emergides d'una gran serralada submarina. Els geòlegs ho consideren un "hot spot", un punt calent de l'escorça terrestre, un lloc on les altes temperatures generen extenses acumulacions de magma incandescent que aflora seguint els corrents convectius que es generen prop del nucli terrestre. Els mateixos científics han descobert que el Mauna Loa i el Mauna Kea, els dos grans volcans de la Big Island, tenen tant volum de roques sota el mar que les consideren les muntanyes més voluminoses del planeta. El seu pes és tant formidable que fins i tot han enfonsat la crosta terrestre fins a deformar-la. Encara ara, el fet que aquests volcans continuïn expulsant lava és un dels grans misteris de la geologia. Hawaii, amb el periodista de viatges Jordi Canal Soler.
Acompanya'ns al ventre canoa dels "Viatgers de la Gran Anaconda".
Els viatgers de la Gran AnacondaArribar a l'illa més gran de l'arxipèlag de les Salomó omplint totes les pàgines del passaport
"Rumb a Guadalcanal vam fer la travessa més lenta de tot el que portàvem de navegació al voltant del món". Laura Alameda i Joan Antoni Afonso intentaven arribar a l'illa més gran de l'arxipèlag de les Salomó, però el vent havia deixat un buit i el mar era un mirall. Guadalcanal és un bocí de terra gairebé del tot recobert de selva tropical. I, a la Segona Guerra Mundial, un dels escenaris principals de la batalla del Pacífic. Per això el fons marí del voltant de l'illa amaga un secret. O molts secrets. Un munt de destructors, fragates i cuirassats, i altre mena de maquinària bèl·lica nord-americana i japonesa que les bombes van destruir i enfonsar. Ombres fantasmagòriques dipositades sobre la sorra, colonitzades pel corall, habitades pels peixos i envoltades pel silenci de l'aigua. Tot plegat, un món fascinant."
I amb Jordi Solà, poeta i viatger, s'acabava una etapa del llarg viatge al mont Kailas, i volien dirigir-se al tercer lloc sagrat del Tibet, a Tirthapuri.
Acompanya'ns al ventre canoa dels "Viatgers de la Gran Anaconda".
Els viatgers de la Gran AnacondaAl cor de l'Amazònia peruana, seguim el rastre de civilitzacions perdudes i misteris per descobrir
A l'estació de Puno, hi vaig arribar a les tres de la matinada. Feia cara de cansat i un home em va etzibar: "Pues tómese un mate de coca, ¡hombre!" I Eugeni Casanova així ho va fer. Abans, ja havia tastat l'aiahuasca, que a l'Amazònia peruana no es considera una droga, sinó una medecina. Aquest periodista de nas afinat havia arribat al Perú per seguir el rastre de civilitzacions perdudes i copsar misteris sense resposta. Va consultar vells xamans, arraulits en racons de la selva més pregona; es va enfilar per muntanyes amb els colors de l'arc iris, i va recórrer les sinuoses línies de Nazca, traçades per ser observades des del cel per una civilització incapaç d'enlairar-se sobre la Terra. O això és el que es creu. Però aquest no va ser el misteri que més va aclaparar el sagaç reporter. N'hi va haver altres. El Perú ignot, amb el periodista i viatger Eugeni Casanova.
Acompanya'ns al ventre canoa dels "Viatgers de la Gran Anaconda".
Els viatgers de la Gran AnacondaEls bri-bris, una comunitat indígena de la serra de Talamanca, a Costa Rica
"Hola, soc la Júlia Pi i vinc a mirar-vos els peus." Els bri-bris de Costa Rica no entenien com, a algú, li podien interessar els peus d'un altre. En aquest cas, els seus. Però tot i no entendre res dels propòsits d'aquella forastera blanca, la van acollir a les seves comunitats de la serra de Talamanca. Durant setmanes, la Júlia va caminar amb els bri-bris pels corriols de la selva, mirant sempre allà on trepitjava. I va acabar convençuda que la importància dels peus és cabdal: "els fem servir cada dia i no ens n'adonem", afirma. El temps va fer caure la barrera de la desconfiança i la Júlia va començar a entrar a casa dels indígenes i a freqüentar les festes i celebracions que feien, i es va adonar de la dura realitat de la seva vida. Ras i curt, va descobrir el seu món real. Així va sorgir l'estima pels bri-bris. La història de la Júlia Pi amb els bri-bris de Costa Rica.
Amb en David Valls, lingüista, descobrim més llengües del món: just a l'altra punta, hi ha el lihir, que es parla en una illa de Papua Nova Guinea.
Acompanya'ns al ventre canoa dels Viatgers de la Gran Anaconda.
PopapGuies turístiques vs. blogs de viatgers. Què és més útil?
Com preparem avui els viatges i les vacances? Internet ha canviat la manera de fer turisme? En parlem amb el periodista Xavi Coral, autor de "L'herba sempre és més verda a l'altra banda"; Carla Llamas, bloguera de La Maleta de Carla; i Toni Arbonès, periodista i director del programa "Els viatgers de la Gran Anaconda".
Els viatgers de la Gran AnacondaRenéixer al mont Kailas, al Tibet
De sobte la llum, després d'hores de caminar al costat de la mort, en eixir la lluna, el vent va amaïnar. La vivència de Jordi Solà al mont Kailas. Un dels moments màgics dels Viatgers de la Gran Anaconda.
Els viatgers de la Gran AnacondaEl pelegrinatge al mont Kailas, l'ideal de la compassió
Una catifa de banderes que onegen al vent, un oceà d'oracions que s'escampen als quatre punts cardinals. Un dels moments màgics dels Viatgers de la Gran Anaconda.
Els viatgers de la Gran AnacondaQuasi deixar-hi la pell a la muntanya sagrada del Tibet, el mont Kailas
"Vam començar a caminar i, com qui no vol, la nit va davallar com un mantell." Jordi Solà avançava fent tentines per una vall, a tocar del Kailas, en el tram final de la circumval·lació a la muntanya sagrada del Tibet. "Estàvem perduts i no sabíem si arribaríem a temps o no de poder sobreviure." El fred havia glaçat el món i ofegava qualsevol intent de supervivència. Però la desesperació dels moments crítics són els que et fan tirar endavant, no saps com. "Si t'aturaves, l'única sortida possible era morir congelat." I quan a en Jordi ja només li quedava un fil d'esperança, va sortir la lluna. "I a manera de celebració vaig fer una estranya dansa en silenci." Sota la lleu resplendor argentada de l'astre fred. Viatge al mont Kailàs, amb el fotògraf, poeta i viatger Jordi Solà.
Un episodi més de cinc anys sense mitjons, llevarem l'àncora del vaixell "Talula" i marxarem cap a Maewo.
Acompanya'ns al ventre canoa dels Viatgers de la Gran Anaconda.
Els viatgers de la Gran AnacondaIlulissat a Groenlàndia, un món plé de sorpreses on menjar foca crua és mena de bateig de foc
Malgrat que les motos de neu s'han fet lloc a l'Àrtic al costat dels trineus tradicionals, a Ilulissat hi viuen més gossos que persones. Després d'anys d'estreta convivència amb els pobles àrtics, l'antropòleg Francesc Bailón ha arribat a la conclusió que l'essència dels inuit és l'equilibri entre el món tradicional i el món modern. Potser per això una de les imatges que reté a la memòria és la d'un caçador inuit, a les regnes d'un trineu de gossos, metre parla pel mòbil. D'això ja fa uns quants anys. Malgrat que el món modern també és un fet a l'Àrtic, a Ilulissat no hi ha cinemes ni teatres. I Nuuk, la capital groenlandesa, és l'única ciutat d'aquest territori sense semàfors. Tampoc no hi ha senyals de trànsit. Com a Ilulissat, on Francesc Bailón només en recorda un que obliga la gent a cedir el pas als trineus de gossos. També recorda, és clar, el seu primer àpat inuit, on va descobrir que el cor cru d'una foca té gust de mar.
El viatger en marxa, en Josep Maria Romero, fa d'extra de cinema!, i us parlem de l'ètnia que a Kènia, volen acabar amb la tala d'arbres il·legal.
Acompanya'ns al ventre canoa dels Viatgers de la Gran Anaconda.
Els viatgers de la Gran AnacondaTòquio, una ciutat on les biblioteques són part indispensable de la vida diària
El Japó compta amb la societat més lectora del món, d'acord amb les estadístiques de la UNESCO. Els llibres i la cultura son indissolubles de la vida quotidiana dels japonesos. La lectura és part indispensable de la seva formació. Per això els pares tenen com un dels factors primordials de l'educació dels fills, transmetre'ls l'amor per la lectura. I per això mateix, des de ben petits, els pares expliquen contes als seus fills o van sovint a les biblioteques, obertes tots els dies de la setmana, sense excepció. De la mateixa manera que un diumenge al matí pares i fills poden anar a veure un partit de beisbol, també poden asseure's plegats en una biblioteca i compartir una estona de lectura. Tant de respecte és té per la societat que eduquen i que formen, diu Joan Portell, escriptor i pedagog, les vagues no formen part mai de les reivindicacions laborals de mestres i bibliotecaris. Un mestre o un bibliotecari mai es planteja fer vaga perquè sap que les conseqüències de la vaga acabarien perjudicant als seus alumnes. Tòquio i la societat japonesa, amb Joan Portell.
Acompanya'ns al ventre canoa dels Viatgers de la Gran Anaconda.